sábado, 28 de febrero de 2015

Qui diu qui va últim?

* Resposta a l'artícle publicat per Marc Damlau a LlobregatDigital.cat http://www.llobregatdigital.cat/opinio/7152/qui-diu-que-va-primer

Ahir se'm va propostar el repte de respondre un article d’opinió de Marc Dalmau al mitjà de comunicació Llobregatdigital.cat. Em vaig quedar sorprès perquè sincerament esperava molt més d’algú que treballa a un mitjà de comunicació d’abast nacional. Entenc que malgrat no compartir res amb la nostra formació, nodria certa esperança de llegir una crítica política argumentada i coherent relacionada amb el nostre programari, i no amb les percepcions pejoratives orquestrades des de la política més baixa. Les paraules injurioses, o els arguments primaris acompanyats de certs qualificatius pejoratius, denoten una absoluta negativa a debatre sobre el fons, i si moltes ganes per aixecar del lector els instints més primaris a favor o en contra. Diuen que la falta d’arguments es justifica amb insults i interpretacions interessades.

El dia del recapte

El dissabte se'n va realitzar el nostre recapte. L’oposició al mateix va ser una concentració de caràcter presumptament violent, intimidador i il·legal. Els vídeos que van gravar diversos militants nostres no deixen dubtes. No vull generalitzar, però si una part va practicar aquest estil. Els organitzadors no van sol·licitar cap permís per aquesta concentració, i com les lleis són per tots iguals segurament recaurà sobre ells la pertinent sanció administrativa. A la concentració coneguts militants de partits polítics, una bona representació de les quatre mesquites que té Martorell, i agitadors polítics habituals vinguts de diferents punts de la província de Barcelona. De la societat civil ni rastre. Vull recordar el suport continuat de molts veïns de la vila eleccions, rere eleccions, i que ens va portar a quedar-nos a les portes d’entrar al consistori a les anteriors eleccions municipals. Ara no fallarem.

L’administració i les ajudes

Primer aclarir que nosaltres no anem contra cap persona. Simplement estem en contra de com es gestionen certes polítiques, entre d’elles les d’immigració. També sobre els criteris que s’utilitzen per aplicar les polítiques socials. El nostre partit critica polítiques, és cert que entre d’elles les d’immigració, i per això es fa imprescindible fer-ho des de l'anàlisi i la contrarietat al procés de globalització, tant cultural com financer. Cal puntualitzar que solament el 5% de les nostres propostes parlen sobre immigració, sobretot als Ajuntaments, i és contrastable, solament cal llegir actes de diversos plens on tenim representació. Barrejar al nostre discurs amb murcians, aragonesos i el fenomen de la immigració és tant absurd que no mereix resposta. Per no parlar sobre l’argument on fa referència sobre la tonalitat de pell de l’antic dictador. Més surrealista és quan parla del consum de productes de proximitat de forma pejorativa. M’agradaria aquí fer un paral·lelisme sobre una frase que vaig escoltar el diumenge passat a la cadena on treballa l’articulista, on Pablo Echenique de Podemos, parlant sobre la democràcia interna de la seva formació deia que la democràcia infinita era impossible. Doncs el consum coherent infinit és impossible per l'entorn comercial de consum actual. Però no he vist a cap administració que no vulgui potenciar la compra de productes de proximitat. Això entenent que desindustrialització o la sobirania alimentaria, així com altres qüestions citades, així com els acords comercials amb països on no es respecten, ni els nostres drets laborals o estadarts de qualitat, portaria a un debat molt més llarg que l’actual on nosaltres ja ens hem manifestat al nostre programa electoral. Però suposo que l’articulista no destaca mai que partits com per exemple ICV presenten mocions a dojo per criticar –amb raó- l’extracció de cobalt, després van amb l’últim model d’Iphone per tots els llocs. Jo els veig diàriament. Per no parlar sobre l’argument racial que ens imposa, quan tots sabem que és inviable tenir una societat amb una immigració tendent a zero. Nosaltres mai hem parlat d’això, però si sobre la nul·litat de polítiques practicades, i que a altres països com França fa anys que pateixen les conseqüències de la seva inacció en la matèria. Hi ha moltes alternatives, però no interessen al sistema actual.


Perquè “primer els de casa”

Fa pocs dies a Martorell es realitzava un concert per recollir fons per Kènia. Ningú va dir que es discriminessin els nigerians perquè no es recollia també per a ells. La demagògia és tant fina com fàcil de desarticular. M’agradaria que l’autor qüestionés on van els recaptes que fan als imams de Martorell entre dels seus feligresos, la resposta ja la coneixem, per molt que després facin el numeret portant un sac d’arròs a la nostra carpa. Molta gent de casa ho està passant molt malament, i es veu injustament maltractada per les nostres administracions públiques. Posant un exemple, no és normal que dos dels criteris que més valor tenen per donar ajudes socials siguin no tenir família al país, una qüestió complicada per la gent de casa, o tenir un pis de propietat, una condició que no exclou a ningú de la pobresa en un país en el qual el 85% de les persones són propietàries. El resultat són les poques dades que es coneixen de forma pública, com són el 77% de les ajudes al lloguer en mans de persones immigrades, beques escolars, RMI, i altre tipus subvencions que hauríem de quantificar per municipis. Les estadístiques són molt evidents per aquells que fem política local. El debat seria tant llarg, com necessari encara que la meva intenció no sigui respondre a més contra-respostes. Senyor Dalmau nosaltres no sobrem i mereixem portar totes les “C” que siguin possibles, sobretot aquelles necessàries per combatre a la casta, perquè de castes hi ha moltes, entre d’elles les del pensament únic en certes coses. Open your mind, there are more options, even if you disagree with them.

David Parada

Conseller Comarcal del Baix Llobregat

No hay comentarios:

Publicar un comentario